Si algú mínimament em coneix, sabrà que ser lliure m’obsessiona. De fet, és
curiós perquè fins ara no he tingut ni puta idea de què és la llibertat... i
bé, dubto que ara sàpiga gaire que és.
Avui al matí pensava que per mi, ara mateix, ser lliure, és tenir la total
llibertat de sentir. Que sí, Kant, que sí... Que la raó està de puta mare per
ser amo de tu mateix i els teus actes, però fins a un cert punt.
Vull aixecar-me un dia sense cap d’aquestes petites –i no tan petites-
obligacions que ens van marcant el dia, obligant-nos a actuar de certa manera.
Puc arribar a tolerar tenir uns horaris marcats per posar-nos d’acord amb la
resta d’humans –encara que en alguns casos aquests horaris perjudiquin la
qualitat del producte final (véase dibuix artístic)- però el que no vull és que
ningú em trepitgi el meu dret a sentir!
N’estic farta de fer les coses perquè algú m’ho digui! No vull riure perquè
els altres s’ho estiguin passant bé, no vull somriure quan alguna persona gran
em diu qualsevol tonteria, no vull plorar per qualsevol pel·lícula ensucrada. Vull
fer les coses moment a moment, aprofitant tota mena de sentiments. Com pots
saber que ets feliç si mai estàs trist?
A la merda els contractes sentimentals! Què és això? Posar raons –i per
tant, obligacions- a una cosa totalment irracional? Molt contradictori.
No pretenc amb aquest text aclarir res a ningú. Si algú hi troba indirectes,
endavant.
Només ho he fet perquè ho sentia.
Sobint, la motivació per a escriure sobre la llibertat és el fet de sentir-se reprimit; no pas pels altres ni per l'entorn, sinó per un mateix. Quan escrius això, simplement intentes alliberar-te de tu mateixa. Potser no et sens autèntica, potser no fas el que voldries fer, però mai intentis fer el que creus que és ser lliure. Simplement guia't sempre per tu, sense pensar que estàs reprimida. Tant sols si fas el que vols, no el que creus que vols, seràs lliure i a l'hora podràs adaptar-te a l'entorn en el què vius. La repressió SEMPRE és qüestió d'un mateix. Evita donar les culpes a l'exterior, perquè l'exterior és simplement el reflex del teu interior ja que ets tu qui l'interpretes.
ResponderEliminar