Diguem-li reflexió

A vegades, i dic només, a vegades, les coses ens surten bé. Altres vegades, ens surt tot tan malament que ni ens importa. Però, què passa amb la resta de vegades? Amb aquelles vegades on les coses no surten bé ni malament?

A vegades les coses ni surten, o sí que surten però senzillament ens deixen completament indiferents.

Potser sóc jo, que amb un passat de tendència auto-destructiva, tendeixo al sabotatge de la meva felicitat.

Potser és el món, la societat, que em martiritza... no. Para un segon sisplau. El món es preocupa de coses més importants.

Potser, i dic només, potser, és la pròpia llibertat que busco, la que em fa mal...

Mama, jo de gran vull ser puta

Ahir vaig un reportatge sobre la prostitució a Cuatro i sabeu què? Que les persones que hi apareixien eren persones normals! (També hi va sortir la Carmen de Mairena, però bé, quedem-nos amb la idea general)

Llavors, vaig començar a preguntar-me perquè hi havia tant enrenou al voltant d’aquest tema. Cert és que mostraven la cara ‘agradable’ de la prostitució, regulada dins de prostíbuls amb totes les atencions sanitàries necessàries, dutxes pels clients, seguretat, etc. Jo em pregunto doncs, quin mal hi hauria en aquest negoci si estigués regulat?

Buscant respostes, he trobat aquestes declaracions:

“La prostitución es la más grave agresión que puede sufrir una persona, porque se trata de involucrar todo el ser, pervirtiendo su sexualidad, que es la pulsión más profunda y placentera del ser humano. Como ha declarado ya la ONU, de ningún modo puede considerarse un trabajo, porque carece de la dignidad y las condiciones que se requieren para ser considerada como tal, según denuncian las asociaciones internacionales contra la explotación sexual de las mujeres.” 

Llegeix la resta del document

Realment, no entenc amb quina mena de criteri les jutgen. Si us plau, que quedi clar que en cap moment estic defensant la explotació de prostitutes, defenso la prostitució lliure i totalment consentida. Que tinguin les necessitats bàsiques cobertes, que treballin dins la legalitat, pagant impostos i tenint dret a assegurances, baixes i jubilació.

Si partim de la idea de que, el món és just i, tothom que exerceix la prostitució és lliure i ho fa voluntàriament. Què passa? Quin és el problema? Potser no és el treball dels seus somnis, però que potser hi ha algú que pugui tenir el treball que desitgi tal i com corren els temps? Per què és més cruel la prostitució sexual que la ideològica? I la dignitat... qui collons sap què és la dignitat avui en dia? Em sembla perfectament lícit, molt més digne, que una persona decideixi prostituir-se abans de robar.

Senyors polítics, gent acomodada, és realment fàcil ser una persona de moralitat íntegre des d’una bona posició. Tot i així, mirin totes les coses ‘immorals’ que arriben a fer vostès gratuïtament. 

Pèrdua de virginitat bloggera. Bastant vergonyós

Suposo que ja era hora. Que ja era hora d'intentar posar ordre a totes les idees que em ronden pel cap, de treure en fora tota aquesta diarrea mental. 

La veritat és que estic força emocionada amb tot això. No se'm dóna gaire bé la tecnologia i aquestes coses però trobo fascinant poder tenir un lloc només meu, on deixar anar tot allò que em preocupa i em molesta sense fer-ho pagar a ningú. 

De fet, dubto de la meva capacitat per portar un bloc. Careixo de constància, sóc una escriptora bastant mediocre i tinc unes ideologies bastant barates. Però m'és igual, ho haig d'intentar.

Necessito sentir que la meva opinió li interessa a algú o que, com a mínim, se'm té en compte.

Necessito escriure per expressar el que sento, el que penso, ja que no sé fer-ho de cap altra manera i em farà parar boja.

No tinc n'idea de que tractarà el bloc i això és el que m'agrada, total llibertat a l'hora d'escriure el que vulgui i així intentaré fer-ho.