Encongida, recargolada, empetitida. Cop rere cop, vegada rere vegada. Aquí
segueixo. Ni més forta, ni millor. Aquí segueixo. Encorbada i torta, però de
peu. Segueixo i seguiré.
Amb sort, algun dia descobriré com ser resistent a l’aigua i llavors, i
només llavors, brillaré.
