3

Així se’m pugui titllar de pedant amb aires d’intel·lectual, envejo a tot aquell que ignori. Deixeu-me que m’expliqui: no associo a la ignorància termes despectius ja que no crec que hagi d’anar acompanyada per l’estupidesa. Més aviat l’associo amb la fe, la esperança. Quan no saps, quan no entens, busques a algú o alguna cosa amb la que et puguis creure, una cosa amb la que agafar-te per evitar caure en la desesperació més absoluta. Una promesa de millora cap a un futur utòpic.

Diguem-li ignorant o si us sembla més correcte, cristià, musulmà, comunista, independentista. I em sembla perfecte, una manera més que vàlida de veure la vida.

Jo avui he encès el meu últim llumí esperant que la seva llum em fes veure les coses més clares. Quina tonteria. Sabeu què he aconseguit? Consumir el poc oxigen que hi quedava.