Les Pussy Riot, l’Amina i, ahir, Femen. Qualsevol pot anar més enllà a cop de Google, així que aprofitem el meu moment d’inspiració activista (del còmode, del de sofà) diari. Conversa matinal amb el meu pare de camí a la universitat. La ràdio, de fons, relata l’okupació de Femen al Congrés... mai m’hagués imaginat que el ser tan políticament correcte podria acabar resultant taaaaaaaaan informativament incorrecte. Control en les paraules per part dels tertulians, no vagi a ser que algú ensumi el ferum del pensament patriarcal entre tant intel•lectualsupercultivatquetotiserburgesossóndelmésprogrequehiha. Amb tant d’equilibri entre paraules pomposes és normal que un d’ells no trigui en cometre una ensopegada: és la mateixa conductora del debat (dona, com no) qui ensopega amb la manta tapa-vergonyes. “Los miembros de seguridad retiran a las mujeres desplazando con cuidado las manos por el torso”. El meu pare irromp en la meva ment amb una d’aquelles bromes en les que mai es veu la frontera amb la realitat: “Si algun dia et detenen, jo no et vindré a buscar”. M’indigno entre rialles; sé que em vindrà a buscar, arribat el moment. I, demostrant que som pare i filla, acabem debatent el mode de protesta. No troba feminista que protestin ensenyant els pits, em diu, troba que es mostren a sí mateixes com a objectes sexuals. No és l’únic que ho pensa, oi?
El responc amb sentències. Sentències que ara et llenço a l’aire, que vull anar a dinar (i escric això a dos quarts de sis de la tarda) En quin moment es va decidir que els pits, el cos, d’una dona eren pornografia? (fixeu-vos que ja no pregunto ni qui ho va fer) En quin moment vàrem fer començar a fer nostre aquesta idea en forma d’avergonyiment? vàrem deixar de poder sentir-nos orgulloses de ser dones sense ser titllades de femellistes (o feminazis, que sé que us agrada la paraula)? Poca diferència més hi ha entre els mugrons femenins i els masculins, a part de que els primers donen vida.
Així que no torneu a titllar-me de radical quan critico l’heteropatriarcat –o sí, feu-ho, però no m’ho digueu més, que us feu pesats- ni us atreviu a parlar d’igualtat, prous conceptes revolucionaris heu embrutat ja amb tanta hipocresia. Reflexioneu, a què creieu que respon el fet de que només s’hagi de tapar els mugrons per a que uns pits deixin de ser ‘obscens’? I us asseguro que no és una qüestió de tendències sexual; que a mi dos pits descomunals amb complexa de xíndria em diuen ben poc, ja sigui amb mugró o sense. Patriarcat, masclisme social, boniques (perquè no hi ha res més perillós que una dona que comença dient ‘jo em considero molt feminista però...”) Pel que a mi respecta, és el MEU cony, les MEVES tetes, les MEVES cames i els MEUS pèls, el MEU pes, les MEVES estries, les MEVES cartutxeres i com si hi vull tenir espai per guardar-hi un bazoca. Ningú més que jo decideix sobre el meu cos. ÉS EL MEU COS, NO PORNOGRAFIA. NO ENTRO DINS LA VOSTRA HIPOCRESIA.
bones, m'he sentit molt identificada en aquesta entrada, estic d'acord amb tu i també em cansa de que em tatxin de radical i extremista quan deixo anar el que penso sobre el tema.
ResponderEliminarLes dones hem estat tan limitades i durant tantíssim temps que pràcticament s'ha construït la història de la "humanitat" amb nosaltres al marge per això es tornen difícils de respondre preguntes com les que has posat tu (durant anys i anys s'han assegurat prou bé que no deixéssim constància de la història del feminisme). La societat està tan acostumada a censurar-nos el cos que alguns ja no es plantegen que un cos despullat pugui NO ser pornografia. encara que moltes no se'n adonin o més ben dit no ho sàpiguen expressar (precisament perquè això no s'estudia a l'escola) sé que a totes ens incomoda viure en un món així i no ens deixa ser lliures. (de fet, hem sigut """""""alliberades""""""" des de fa tan poc que alguns pensen que així ja en tenim prou, que la lluita ja no té sentit perquè ara podem votar i anar a la universitat i que som unes radicals, unes liantes sense motiu o unes nazis que volem sentir-nos superiors als homes, que els odiem, etc etc etc).
t'estic foten el parrafón. he de dir que vaig tenir una conversa molt semblant amb el meu pare (deixant apart la polèmica amb femen sobre que la majoria són noies primetes amb les tetes grans i blablabla) també m'han dit moltes vegades que aquesta manera de protestar és mostrar-se com a objecte. perdoneu? a mi això només em segueix recordant que els nostres mugrons han de ser censurats i els vostres no. aquests comentaris em recorden perillosament a alguns sobre la polèmica dels san fermines (d'aquelles noies que per treure's la camiseta se les toca amb violència a més no poder) en que es deia que "ensenyar els pits en un lloc ple de tios és com posar la mà al forn calent i esperar no cremar-se". És que pel simple fet d'anar sense camiseta són objectes sexuals? no amics meus, això és en el que les convertiu vosaltres. El MEU cos és MEU. Les lleis sobre l'avortament les volen decidir persones que casualment la majoria no tenen vagina i privar-nos així d'algo tan bàsic i llavors apareixen respostes com aquesta de les noies de Femen i els sembla extrany.
En un món ple de masclismes tan subtils (o no tan subtils però molt arrelats) costa molt explicar-li a algú que no s'ho ha plantejat els motius pels quals sents que has de fer alguna cosa contra l'heteropatriarcat i per això m'alegro que hi hagi gent com tu que tingui la voluntat d'escriure entrades com aquestes i penjar fotos com la que has penjat. (per cert, sóc la Laura de la classe i he arribat al blog per a foto del facebook jajaja)
Salut!!!!