A vegades, i dic només, a
vegades, les coses ens surten bé. Altres vegades, ens surt tot tan malament que
ni ens importa. Però, què passa amb la resta de vegades? Amb aquelles vegades
on les coses no surten bé ni malament?
A vegades les coses ni surten, o
sí que surten però senzillament ens deixen completament indiferents.
Potser sóc jo, que amb un passat
de tendència auto-destructiva, tendeixo al sabotatge de la meva felicitat.
Potser és el món, la societat,
que em martiritza... no. Para un segon sisplau. El món es preocupa de coses més
importants.
Potser, i dic només, potser, és
la pròpia llibertat que busco, la que em fa mal...
No hay comentarios:
Publicar un comentario